El projecte
Cyborg Project és un documental transmèdia sobre la percepció del color i el món dels cyborgs. És un projecte transmèdia que té la intenció de recrear la sensació de no percebre els colors. A partir de les diferents parts del projecte, es pretén convidar a l’espectador, participant i interactor a experimentar diferents maneres de percebre i relacionar-se amb el món del color, per d’aquesta manera formar-se una idea aproximada del que els altres senten i, per tant, la manera com pensen i operen en diferents realitats possibles en funció dels sistemes de percepció sensorial.
Xip Multicolor - Documental i web interactiva
Xip Multicolor és un documental multimèdia i interactiu al voltant de la figura de Neil Harbisson, un cyborg sonocromàtic.
Aquest projecte incorpora el documental Xip Multicolor de manera íntegra, desglossat per temàtiques i vídeos explicatius de conceptes poc comuns.
En l’Espai interactiu, l’usuari pot experimentar la sensació de crear el seu propi quadre sonor, amb la possibilitat de compartir-lo amb xarxes socials i penjar-lo a la Galeria en línia.
La pàgina web ha estat desenvolupada amb Html5. Per veure-la correctament, ha de ser visionada amb versions iguals o superiors de Firefox 4.0, Safari 5.0, Chrome 10 o Internet Explorer 9.
Documental
El documental narra la peculiar història de Neil Harbisson, un cyborg sonocromàtic que hi veu en blanc i negre. Aquest porta un Eyeborg incorporat al cap que li permet escoltar els colors. Des de fa un temps, s’hi vol implantar un imant.
Qui és Neil Harbisson
De pare irlandès i de mare catalana, Neil Harbisson va néixer a Londres el 27 de juliol de 1982, on va viure durant els primers anys de la seva infància, fins que ell i la família es van traslladar a la ciutat de Mataró (el Maresme).
De petit, ja havia tingut dificultats per distingir els colors, fet que el seu entorn havia atribuït a un problema de daltonisme. No va ser fins als onze anys quan, després d’una sèrie de proves oftalmològiques, se li va diagnosticar acromatòpsia, una deficiència visual irreversible que li impedeix reconèixer el color. És per aquest motiu que hi veu en escala de grisos.
Amb els anys, en Neil ha anat adquirint la capacitat de saber quina freqüència sonora equival a cada color i al mateix temps ha après a conviure amb el fet de sentir els sons i sorolls del seu entorn, tant els procedents del color com els de l’ambient.
Ell mateix defineix aquesta nova condició visual com a percepció “sonocromàtica” o “sonocromatòpsia” (sono: soroll, chromat: color, i òpsia: condició visual). Segons ell, el fet de no treure’s mai l’ull electrònic ha causat variants al seu cervell i teixit neuronal, podent interpretar així el so i el color de manera recíproca i particular.
El sonocromatisme s’ha convertit en un dels motors que impulsen les seves creacions artístiques i, al mateix temps, és una de les idees que plasma en la majoria de les seves obres.
Des de l’any 2010, en Neil té la intenció d’implantar-se un imant entre la pell i el crani per tal de percebre el so directament a l’os i d’aquesta manera fer més còmode la portabilitat de l’Eyeborg.